Esta exposició culmina els actes programats per la Generalitat Valenciana amb motiu del VIII centenari del naixement del rei Jaume I, succeït el 2 de febrer de 1208. Amb este projecte es tanca l'Any Jaume I, la coordinació del qual va ser encomanada al seu dia al professor Eduard Mira, i que ha oferit notables fruits.

La mostra comprén dos grans àrees. Per una banda revisa, des de l'òptica actual, els continguts de l'exposició que en 1908 va organitzar a València la societat Lo Rat Penat per a commemorar el VII centenari del naixement del monarca, i que va oferir en la seua seu del Palau de Scala davall el títol Exposició d'art retrospectiu en memorable recordança del natalici de Jaume el Conqueridor en son centenari VII, en el catàleg de la qual apareixen consignades més de 600 obres així com els noms dels seus prestataris.

En aquella ocasió van participar en el préstec d'obres l'Ajuntament de València, l'Arxiu General del Regne, la Biblioteca Universitària, l'Hospital Provincial, el Museu de Belles Arts de València, l'Armeria Reial, els convents valencians de la Saïdia, Santa Caterina de Siena, Sant Josep i Santa Tecla o de l'Encarnació, i les parròquies de Sant Nicolau, Sant Esteve o Sant Joan de l'Hospital. També van col·laborar la Col·legiata de Xàtiva, les parròquies d'Albal, Alfafar, Alginet, Pego, Puçol i Torrent, així com molts particulars com Manuela Alcayne, José Benlliure, Manuel Oliag, Joan Peiró, Francesc Almarche Vázquez, Manuel González Martí, José Martínez Aloy o Miquel Martí Esteve, entre molts altres.

Malgrat l'ingent esforç bolcat en aquella mostra, a penes va aconseguir difusió, perquè el seu record promte va ser oblidat per la historiografia valenciana posterior, raó per la qual es planteja ara una revisió d'aquella gran exhibició, que va estar composta per centenars de peces, comptant encara que algunes d'elles es van destruir en la Guerra Civil i altres es van dispersar al passar a altres mans i a destins distints.

La revisió proposada intenta oferir el nombre més gran possible d'obres localitzades, incorporant així mateix fotografies d'aquelles que s'han perdut, i dedicant a totes l'estudi que mereixen per a ressaltar la seua significació.

El segon propòsit que ara es pretén és reforçar el coneixement de l'art valencià del segle XV amb importants obres noves, aparegudes després, a més d'altres mai vistes a València que es troben disperses per museus i col·leccions privades.

Es compta amb la col·laboració de prestigioses institucions, que han prestat obres de les seues col·leccions, com és el cas del Museu de Belles Arts de Saragossa, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, els Museus de Belles Arts de Bilbao, Sevilla, Castelló i València, a més del Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "González Martí", el Museu Episcopal de Vich, els Ajuntaments de València i Jérica, i la Catedral de València. Entre les col·leccions particulars que també han oferit la seua col·laboració, es pot destacar la del Marqués de Montortal, la col·lecció Várez i la col·lecció Abelló.

La mostra comptarà amb peces molt significatives per les seues grans mides i qualitat. Entre elles cal destacar el retaule de Sant Martí, del Museu de Belles Arts de València, i el retaule de Santa Bàrbara, del Museu Nacional d'Art de Catalunya, ambdós de Gonçal Peris, el retaule de la Mare de Déu de l'Esperança, de Pego, un retaule de la Mare de Déu, de Lluís Borrasà, en col·lecció particular. També el retaule de Sant Jordi, de Xèrica, o la predel·la de la Passió, del retaule de Rubielos de Mora.