Comunicació

« Ves enrere

El Mestre de Perea, un primitiu valencià

El Mestre de Perea, un primitiu valencià

El Mestre de Perea, un primitiu valencià

Els estudis sobre el Mestre de Perea -pintor anònim actiu a València al final del segle XV i principi del XVI en temps de l'activitat pictòrica de Bartolomé Bermejo i de Paolo de San Leocadio- estan vinculats estretament als inicis de la historiografia de l'art a València en els primers anys del segle XX.

Les primeres valoracions crítiques sobre aquest pintor es retrotrauen als estudis d'un retaule procedent de la població d'Agullent que va ser publicat en Las Provincias per Elías Tormo y Monzó -primer catedràtic a Espanya de la naixent Història de l'Art-. En aquest treball, Tormo va adoptar inicialment una primera nomenclatura convencional que servira per a identificar l'artista, i el va esmentar com el «Maestro de la Oreja en Crencha».

La historiografia valenciana va canviar més tard el nom a aquest anònim artista pel de «Mestre de Perea» a partir del Retaule dels Tres Reis del convent de Sant Doménec de València el patrocini del qual va concertar Pedro de Perea, trinxant major del rei Ferran el Catòlic.

Molts indicis apunten al fet que el Mestre de Perea degué de formar-se a València, segurament a l'actiu obrador de Joan Reixach (documentat de 1431 a 1486) al qual segueix de prop en algunes composicions. Crida l'atenció a primera vista, en la major part de la producció del Mestre de Perea, la tendència al realisme amb cert gust pel detall, materialitzat en els ampul·losos i rics brocats que visten algunes santes figures i altres personatges bíblics.

La incorporació recent als fons del Museu de Belles Arts de la Mare de Déu del Gremi de Moliners de València ha propiciat aquesta exposició de context del Mestre de Perea per a reivindicar un dels creadors més interessants del final del segle XV entre els primitius valencians, en l'expressió encunyada per historiadors de l'art.

Hem prescindit, per raons òbvies de conservació, del desplaçament innecessari a l'exposició d'obres de gran volum, com la Visitació del Museu Nacional del Prado o el Retaule dels sants Llàtzer, Marta i Maria Magdalena del Museu Lázaro Galdiano. Hem incorporat, en canvi, obres de col·leccions particulars que permetran a la crítica, i al públic en general, ampliar i enriquir els seus coneixements sobre aquest pintor que per la seua singularitat artística reclama un espai en la memòria col·lectiva.

EXPOSICIÓ
12 novembre 2020 - 24 gener 2021
Sala Joanes d'exposicions temporals