Comunicació

Carlos Reyero, nou director del Museu de Belles Arts de València

Carlos Reyero, nou director del Museu de Belles Arts de València

Carlos Reyero, nou director del Museu de Belles Arts de València

València (23.07.2019). La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport nomenarà director del Museu de Belles Arts de València a Carlos Reyero Hermosilla. La selecció per a cobrir aquesta plaça s'ha realitzat aplicant el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana.

Una comissió d'experts ha avaluat els projectes presentats, ha entrevistat les persones candidates i n'ha elevat un informe valoratiu per a l'elecció. Carlos Reyero Hermosilla destaca per la seua llarga trajectòria i prestigi professional i ha presentat un projecte amb un conjunt d'idees que constitueixen una base objectiva per a iniciar un procés de renovació del Museu de Belles Arts de València.

Carlos Reyero Hermosilla (Santander, 1957) és catedràtic d'Història de l'Art i subdirector del Departament d'Història i Teoria de l'Art a la Universitat Autònoma de Madrid. Amb anterioritat ha sigut professor a la Universitat de Cantàbria (1981-82) i catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2010-2015).

És especialista en arts visuals des del segle XVIII a les primeres dècades del segle XX i va fer la seua tesi doctoral sobre la pintura d'història a Espanya (1985). Ha realitzat estades d'investigació al Museu d'Orsay (1989) i a la Universitat de la Sorbona-Nouvelle, París III (2018).

Autor de quasi 300 treballs d'investigació publicats en revistes, llibres, actes de congressos i catàlegs, ha sigut comissari i assessor científic de diverses exposicions i ha impartit nombrosos cursos especialitzats i conferències en institucions educatives, centres culturals i museus.

També és acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (2011) i de l'Acadèmia de la Història de Madrid (2012).

Projecte de direcció
El projecte que ha presentat per a dirigir el Museu de Belles Arts de València se centra en la necessitat d'adaptar els museus històrics al segle XXI i buscar fórmules per a acostar el Museu a les generacions més joves.

Així mateix, planteja aprofitar la legitimitat històrica i el valor incalculable de les col·leccions per a reivindicar l'existència dels museus i generar un espai crític de reflexió on passat, present i futur es combinen per a crear una nova consciència i un nou relat museístic.

Entre els objectius estableix realçar la singularitat i la importància de les col·leccions del Museu de Belles Arts i millorar-ne la projecció autonòmica, estatal i internacional.

Afig com a prioritat la d'enfortir el caràcter públic del museu adaptant el seu funcionament a la diversitat de tots els públics i establir un programa d'estudi i restauració de la col·lecció. Tot això en col·laboració amb els responsables de Cultura de la Generalitat i del Ministeri de Cultura.

Quant a la programació d'exposicions, proposa mantindre les exposicions monogràfiques en què es revisa l'obra dels pintors vinculats al territori valencià; a més d'impulsar exposicions que connecten amb qüestions d'actualitat com la perspectiva de gènere, la violència, el dolor, les creences, els mites i els fetitxismes; així com mostres expositives que contextualitzen les col·leccions del Museu amb incorporacions puntuals d'altres institucions en què s'aprofiten dibuixos, gravats, il·lustracions gràfiques, llibres i fotografies, a més de pintures i escultures.

A més, planteja destinar una sala del museu per a presentar noves adquisicions, donacions, obres restaurades o muntatges derivats dels estudis científics que es realitzen.

Altres actuacions reflectides en el projecte són convertir el Belles Arts en un espai de debat i coneixement obert a la participació i al diàleg per a generar una reflexió crítica al voltant de la història i l'estètica; impulsar les possibilitats educatives de l'espai, millorant l'accessibilitat material i intel·lectual a les obres; promoure activitats expositives dins i fora del museu per a millorar la difusió de les col·leccions i, al mateix temps, potenciar-la a través dels mitjans digitals; dotar de panells informatius actualitzats totes les sales; i adaptar els itineraris als diferents nivells de comunicació i comprensió historicoartística del públic.

En l'apartat d'investigació, considera necessari establir relacions de col·laboració estreta amb altres museus i centres d'investigació, amb especial atenció a les universitats; promoure beques d'investigació que faciliten l'acollida i la formació d'estudiants i professionals joves; reforçar els departaments de conservació i restauració; i dissenyar un programa editorial que facilite la identificació visual i intel·lectual de les publicacions del Museu.
 

Comissió d'experts
La comissió d'experts que ha analitzat les propostes de les persones presentades a dirigir el Museu de Belles Arts de València estava composta per Raquel Tamarit, secretària autonòmica de Cultura i Esport; Carmen Amoraga, directora general de Cultura i Patrimoni; Manuel Borja Villel, director del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía; Leticia Ruiz, cap del Departament de Pintura Espanyola del Renaixement al Museu del Prado; Nuria Enguita, directora de Bombas Gens; Yolanda Gil, professora del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València; Rosalía Torrent, professora d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Jaume I de Castelló i directora del Museu d'Art Contemporani de Vilafamés; i Amparo Carbonell, acadèmica de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i vocal del Consell Valencià de Cultura.