Notícies

« Ves enrere

'La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València'

'La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València'

València (07.11.2018). La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generallitat Valenciana va concedir, al setembre passat, una subvenció per al desenvolupament del projecte d'investigació La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València (1662). Anàlisi històrica i tècnica, posada en valor i propostes de conservació (AICO/2018/055), liderat pel professor Pablo González Tornel de la Universitat Jaume I. Un equip multidisciplinari, format per Pablo González Tornel (Universitat Jaume I), Ester Alba Pagán (Universitat de València), David Gimilio Sanz (Museu de Belles Arts de València), M.ª Francisca Sarrió Martín (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació), Inmaculada Chuliá Blanco (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació), David Juanes Barber (Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació) i Pilar Ineba Tamarit (Museu de Belles Arts de València) escometrà, durant els anys 2018 i 2019, un profund estudi històric i tècnic destinat a millorar el coneixement de La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València (Ajuntament de València, inv. MC/706), garantir la conservació de l'importantíssim llenç de Jerónimo Jacinto de Espinosa i assegurar la seua transmissió a les generacions futures.

En l'actualitat La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València es troba al Museu de Belles Arts de València. L'Ajuntament de València, on habitualment s'exposa, ha firmat un comodat amb el Museu de Belles Arts de València per al depòsit del quadre d'Espinosa al museu, creant l'oportunitat perfecta per a escometre l'estudi, anàlisi i restauració de l'obra durant els anys 2018 i 2019 d'acord amb el que s'ha estipulat en el projecte d'investigació de la Generalitat Valenciana del qual Pablo González Tornel és l'investigador principal. El compromís d'ambdues institucions amb el projecte es constata per mitjà de la inclusió de representants tant del Museu de Belles Arts com de l'Ajuntament de València a la comissió de seguiment que supervisarà totes les accions sobre l'obra d'Espinosa. Igualment, al llarg del desenvolupament del projecte, se celebraran dos seminaris als quals s'invitarà a professionals de reconegut prestigi per a complementar els estudis en marxa realitzats per l'equip. Així, el pròxim 14 de desembre de 2018 tindrà lloc la primera d'estes trobades al Museu de Belles Arts amb la participació d'Ángel Aterido Fernández (Universitat Complutense de Madrid), Rocío Bruquetas Galán (Museu d'Amèrica) i Daniel Nebot (dissenyador de la museografía del nou Museu Històric Municipal de València).

La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València és una de les obres capitals de la pintura barroca valenciana i espanyola. El quadre és un oli sobre llenç de 360 x 350 cm. Les seues grans dimensions i la seua atzarosa trajectòria, que ha mudat diverses vegades la seua residència des de la desapareguda Casa de la Ciutat, al conjunt de la Llotja i, finalment, a l'Ajuntament, han afectat notablement el seu estat de conservació. El llenç ha patit diverses intervencions al llarg de la seua història. Entre els processos que s'han dut a terme podem puntualitzar entelats, neteges i restauracions parcials. L'última de les actuacions sobre el quadre es va produir amb motiu de l'exposició antològica sobre Jerónimo Jacinto de Espinosa al Museu de Belles Arts de València l'any 2000. En esta ocasió es va consolidar l'estrat pictòric, es va realitzar un entelat parcial i es va construir un nou bastidor de fusta per al tensat de la tela. No obstant això, esta i altres actuacions sobre l'obra d'Espinosa no han afrontat un estudi integral de la pintura que unisca la investigació històrica, l'anàlisi tècnica i material i la proposta d'una intervenció completa que assegure la seua correcta lectura, conservació i transmissió a la societat valenciana.

El quadre pintat per Jerónimo Jacinto de Espinosa en 1662 no és només una expressió de la religiositat de la societat valenciana del segle XVII. L'obra és, com ho havia sigut més de mig segle abans la pintura mural de la Sala Nova del Palau de la Generalitat, una clara manifestació de l'orgull de la societat civil de València. Es tracta d'una clara reclamació del municipalisme valencià, la importància del qual, des d'una perspectiva valenciana, espanyola i europea, és enorme. El Regne de València va ser excepcionalment ric en retrats col·lectius com a manifestació de l'orgull de les seues institucions d'autogovern destacant entre ells els murals del Palau de la Generalitat, l'obra d'Espinosa i els llenços de Juan Conchillos en el monestir de la Santa Faç d'Alacant. Retrats d'estes característiques no abunden a la Península Ibèrica i els seus referents han de buscar-se a l'àrea nòrdica europea, particularment a les Províncies Unides d'Holanda. El cas holandés, especialment conegut a través de les obres de Rembrandt o Frans Hals, ha sigut profundament estudiat com a mostra del poder de les ciutats i expressió d'una identitat col·lectiva. El cas valencià, sense paral·lelismes en el món hispànic, mereix una atenció semblant, i l'estudi de La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València, així com la seua anàlisi tècnica i la millora de les seues condicions de conservació és, sens dubte, una obligació cap al patrimoni històric valencià.