Mare de Déu de la Llet

Versió primerenca del pintor cordovés Bartolomé Bermejo de la Galaktrophousa de tradició bizantina, coneguda a Occident com Maria Lactans o Virgo Lactans. Procedix pel que sembla d'un retaule dedicat a la Mare de Déu de la Llet a l'església del convent de Sant Doménec de València. L'empremta flamenca s'advertix en el realisme amb què estan tractades la indumentària i les joies. L'expressió d'espontaneïtat i vivor del rostre del diví infant, que mira a l'espectador deixant caure gotes de llet materna per la comissura dels llavis, sintonitza amb la caracterització dels afectes en la producció de Bermejo. Que el Xiquet sostinga entre les seues mans un collaret de boles roges i negres, unides per un cordell, remet a la popularitat del culte al Rosari en la societat europea del moment.

 

El flamenquisme de l'obra ha sigut sempre posat en relleu, perquè seguix de prop el model de representació de verges de mig cos difós per Rogier van der Weyden, del taller del qual es conserva a l'Art Institute de Chicago una Mare de Déu de la Llet de la qual deriva clarament la de Bermejo.

 

Al seu període valencià correspon també el Sant Miquel Arcàngel, signat i datat en 1468, que procedix de la parròquia de Tous i s'exposa en l'actualitat a la National Gallery de Londres, així com el Tríptic de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral d'Acqui Terme (Itàlia).

 

 

Descobrix alguns dels detalls inapreciables per l'ull humà d'esta obra > VEURE GIGAPIXEL