El Museu de Belles Arts de València, en la seua decidida aposta per difondre els fons artístics de la seua col·lecció permanent, presenta l'exposició València pintada, en la qual el visitant podrà contemplar una visió colorista de la ciutat, Cap i Casal del Regne, tal como la van plasmar en les seues pintures diferents artistes des del segle XVII fins pràcticament els nostres dies.

En concret, l'exposició exhibix setanta-una obres de 41 artistes, des de Jerónimo Jacinto d'Espinosa fins a l'actualitat, i inclou noms tan significatius en l'art valencià, a més del ja mencionat, com Vicent Salvador Gómez, Joaquim Agrasot, Antoni Muñoz Degraín, Ignasi Pinazo, Josep Benlliure Gil, Xavier Juste Cerveró, Constantí Gómez Salvador, Cecili Pla, Joaquim Sorolla, Juli Peris Brell, Antoni Fillol, Ricard Verde, Joan Baptista Porcar, Josep Peppino Benlliure Ortiz, Pedro de Valencia, Francesc Lozano o Francisco Sebastián, tots ells pintors que en alguna de les seues creacions han deixat empremta de diferents àmbits de la ciutat aportant visions diverses i, en algun cas, desconegudes.

Als fons propis del Museu s'afigen en esta ocasió dos obres procedents del Museu de la Ciutat (Ajuntament de València) i una de l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern), a més d'altres del Museu que per estar depositades en altres institucions o integradas en la col·lecció permanent no s'exhibixen en la sala temporal però sí es recullen en el catàleg de l'exposició.

Comença esta per obres antigues on apareix la imatge de la ciutat, a vegades com en el quadre d'Espinosa Miraculosa troballa de la Mare de Déu del Puig, sobre un núvol, a semblança de la vista de Toledo del Greco, de la qual, per la seua relació amb Orrente, el pintor degué de sentir parlar.

Hi ha també un ampli grup de vistes de les platges i el port, mostrant les ancestrals relacions de València amb el mar, a través de les lluminoses imatges de Sorolla, Pinazo, Peppino Benlliure, Cecili Pla, Lozano, Porcar...

Així mateix, l'exposició mostra una forta presència, gràcies a les pintures referides al casc històric, d'una ciutat que se'n va anar; la muralla desapareguda, la cornisa sobre el Túria transformada, els barris centrals, l'interior del palau de Mossén Sorell abans de l'incendi que el va destruir, o un interior de l'antic convent del Carme quan encara era la seu del Museu de Belles Arts de València després de la desamortització. Però també hi ha memòria de com era el que encara seguix en peu: la Catedral, els Sants Joans, Sant Joan de la Creu (abans Sant Andreu), la plaça Redona, la de Lope de Vega, i tot això baix les mirades d'Espinosa, Vicent Salvador Gómez, Bru Albiñana, Pinazo, Fillol, Ricard Verde, Ismael Blat, Peris Brell, Francisco Sebastián...

La presència del riu Túria que articula la ciutat es troba també en diverses obres, així com el que a les seues vores es va anar situant: l'Albereda, les Alberedetes, el Jardí Botànic, els Jardins del Real i el parc de Vivers, el Jardí de Monfort, el mateix Museu de Belles Arts. Pintures de Pinazo, Agrasot, Josep Benlliure, Navarro Llorens, Peris Brell, Genaro Palau, Esteve Senís, Enrique Cuñat, o Amadeo Roca il·lustren este apartat.

No falten tampoc les vistes del que rodeja la ciutat, la perifèria, l'Albufera, i l'horta amb les seues alqueries i barraques executades per Muñoz Degraín, Pinazo, Ricard Verde, Josep Benlliure, Peris Brell, Fillol, Xavier Juste, Manaut Viglietti, Francisco Sebastián...

És, en resum, un retrat de la història de la ciutat que, com els sers vius, creix i es transforma.