El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana incorpora a la programació del Museu de Belles Arts de València l'exposició Redescobrint el pintor Antoni Cortina 1841-1890, artista natural d'Almàssera molt apreciat en la seua època, la silueta del qual ha anat difuminant-se amb el pas dels anys.

Podem contemplar una selecció de l'obra conservada en els fons del Museu de Belles Arts de València ―restaurada expressament per a esta ocasió―, del Museu Sorolla, del Cercle de Belles Arts de València i del Cercle de Belles Arts de Madrid ―que ha cedit per primera vegada una de les seues peces més emblemàtiques, El descans de la model―, així com de diverses entitats públiques i privades, la localització de la qual ha sigut molt laboriosa per raó primordialment de la seua escassetat.

La maduresa del personal art de Cortina es condensa abans que res en la figura, de la qual és mestre indiscutible. Bona mostra d'això són els dos sostres realitzats per a la llar del fotògraf Antoni Garcia, ubicats a l'Ateneu Mercantil de València. Els problemes que platejava la seua exhibició, així com la d'altres obres també de gran format ―entre les quals es troben les al·legories de Les Belles Arts, La Felicitat i Les Quatre Estacions―, s'han intentat esmenar per mitjà de la fotografia, tècnica utilitzada així mateix per a mostrar les decoracions religioses que encara persistixen a les esglésies del Santíssim Sagrament d'Almàssera, Sant Roc d'Oliva i en la de la Beneficència ara sense culte.

Presentem diversos dibuixos al·lusius a altres tants edificis desapareguts en la nostra ciutat, com l'església de Sant Bartomeu ―de la qual només resta la torre, que dóna a la plaça de Manises―, el famós Café de España ―tan elogiat per Azorín― i el Fum-Club.

Amb esta mostra, desitgem que la figura d'Antoni Cortina torne a ocupar el lloc del qual mai hauria d'haver sigut desplaçat i que, en abandonar l'exposició, el visitant pense com el crític d'art Jacinto Octavio Picón, en el seu moment: «No apreciava Cortina, perquè no el coneixia».