Leopoldo García Ramón va nàixer a València el dia 11 de setembre de 1876. Son pare tenia l'ofici de pintor mural. Des de la seua adolescència, Leopoldo va començar a treballar amb els pintors decoratius, arribant a formar part de la Societat de Pintors Murals, fundada cap a les dècades de 1870-80. El fet de créixer en este ambient, així com el coneixement de l'activitat artística des de la infància, van fer del jove Leopoldo un aprenent avantatjat, que es va formar esbossant i dibuixant d'una manera pràcticament autodidacta. La qualitat dels seus dibuixos i de les seues primeres obres de pinzell seria el punt d'inflexió que marcaria el seu futur artístic i la causa per la qual alguns dels artistes pintors coneguts per son pare, o pel mateix García Ramón, el van animar a inscriure's com a alumne en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

L'any 1900 Leopoldo García Ramón pren una arriscada decisió i marxa a París, fet que marcaria tant la seua futura carrera artística com la personal. El pintor fixaria allí la seua residència durant llargs anys, encara que en el transcurs de la dita estada va fer prou visites a València i va passar moltes de les temporades estivals a Xàbia. A finals de 1913 el pintor retorna a València en un dels seus viatges periòdics. És a partir d'eixe moment quan trobem les primeres notícies documentades de les estades estiuenques a Xàbia.

Podem parlar de l'existència del focus pictòric de Xàbia, un grup d'artistes que freqüenten la vila amb assiduïtat i que fixant-se en la seua naturalesa creen un estil propi dins de les múltiples tendències de la pintura valenciana del moment. Eixe focus, iniciat per Joaquim Sorolla a finals del segle marinista, es desenrotllaria des de la primera dècada del nou segle fins als anys trenta i estaria format fonamentalment per Leopoldo García Ramón, Ricardo Verde, Higinio Blat, Pedro Bas, Andrés Lambert o el marinista Salvador Abril.

Les següents notícies sobre la tornada a València de Leopoldo García Ramón apareixen en la premsa valenciana en 1914, en ocasió de la seua participació en l'Exposició de Pintura, Escultura i Art Decoratiu organitzada pel Cercle de Belles Arts de València i celebrada al desembre d'eixe any. La següent manifestació en què participa García Ramón és l'Exposició de l'Associació de la Joventut Artística Valenciana de 1916, celebrada amb gran èxit durant els mesos de juliol i agost.

Molt poques notícies es coneixen de la vida de Leopoldo García Ramón a París durant els anys vint. No obstant això, a través de les informacions sobre el seu deixeble Pedro Bas, el qual motivat pel seu mestre va arribar a París amb la seua esposa a finals de 1924, sabem que el pintor vivia allí. L'ambient artístic i cultural de la ciutat en els denominats feliços anys vint era un autèntic focus de noves sensacions, després de la tragèdia que va suposar la I Guerra Mundial.

Al febrer de 1928 García Ramón celebra una gran exposició individual en l'Ateneu Mercantil de València, en la que presenta una bona part de la seua producció dels últims anys, però també alguns dels seus grans quadres realitzats durant la dècada anterior, una cuidada selecció de les seues obres valencianes i franceses. Esta dualitat serà una constant en les successives exposicions de García Ramón, el qual troba un personal equilibri estilístic al fondre en els quadres de temàtica valenciana aspectes estètics de clara influència francesa i, al contrari, xicotetes teles de París en les que brilla una subtil lluminositat pròpia de l'escola pictòrica valenciana.

Durant la primera mitat dels anys trenta la vida de Leopoldo García Ramón es desenrotlla principalment entre París, Barcelona i València. Durant eixe anar i vindre el pintor celebra diverses i consecutives mostres individuals en la ciutat comtal, a les quals va obtindre un important èxit artístic i comercial. No obstant això, García Ramón va romandre a París fins a mitjan anys treinta i mai va arribar a plantejar-se fixar la seua residència a Barcelona.

En juliol de 1951 es va celebrar a València, en l'antic recinte de la Fira Mostrari, la Primera Exposició Biennal d'Art del Regne de València, un certamen organitzat per l'Institut Iberoamericà per a mostrar el panorama artístic regional. El catàleg de la mostra presenta a Leopoldo García Ramón com natural de València, domiciliat al carrer Quart, número 63, assenyalant que va ser deixeble de Marià García, Medalla de Plata en l'Ajuntament de París i Premi del Cercle de Belles Arts de València en 1914. Poc després, al novembre de 1952, el pintor realitza una exposició individual amb 56 obres en la valenciana Sala Prat. En 1954 el pintor celebra una exposició individual en les Galeries Colomina de Barcelona, que es va dur a terme del 7 al 15 de novembre.

El seu estudi del carrer Quart de València era visitat per artistes i intel·lectuals, com Manuel González Martí, els pintors Valentín Urios, Ernesto Furió, Pedro Bas i l'astrònom i escriptor Pigmalió. Allí celebraven tertúlies que també eren freqüentades pel bodegonista Federico Badenes o artistes com Zamorano o Diago. En els seus últims anys García Ramón va deixar de pintar, limitant-se a retocar de tant en tant algun dels seus quadres: l'edat, la falta d'energies i la pèrdua de la il·lusió per la pintura li havien sumit en una certa apatia a l'enfrontar-se amb els pinzells. Allunyat de la vida artística valenciana, de la que segurament ja no se sentiria part, es tancava en el seu estudi per a descansar i observar algunes de les seues obres realitzades en plena joventut.

El Museu de Belles Arts de València ha cedit en préstec per a l'ocasió cinc obres de García Ramón pertanyents a la seua col·lecció permanent: un Autoretrat (oli sobre tela, 51,1 x 39,9 cm); un Bodegó (oli sobre tela, 53 x 69 cm); Valenciana (oli sobre tela, 102 x 83 cm); El bany (oli sobre tela, 71 x 99,2 cm), donat pel propi autor; i un Retrat masculí (oli sobre tela, 55,3 x 41,6 cm).