Exposicions pasades

Les pintures de Joan de Joanes per al retaule de Sant Sebastià de la cartoixa de Valldecrist. Recuperació d'una obra adquirida per la Generalitat

Les pintures de Joan de Joanes per al retaule de Sant Sebastià de la cartoixa de Valldecrist. Recuperació d'una obra adquirida per la Generalitat

La recomposició completa de les pintures d'este retaule de Sant Sebastià, realitzat per Joan de Joanes cap a 1540 per a la cartoixa de Valldecrist, ha sigut possible gràcies a la identificació d'una taula de Joanes que representa la Pietat, última peça que faltava per a recompondre este conjunt cartoixà i que ha sigut recentment adquirida per la Generalitat per al Museu de Belles Arts de València.

Esta Pietat, desconeguda per la crítica especialitzada, es tracta en realitat d'una obra autògrafa de Joanes i per mesures i estil correspon al panell central de la predel·la del referit retaule de Sant Sebastià.

A l'exposició Joan de Joanes. Un mestre del Renaixement (Madrid, Fundación Santander Central Hispano, 3 octubre al 26 novembre de 2000) vam proposar amb arguments sòlids la recomposició d'este retaule i la seua procedència a falta d'una de les seues pintures que ara hem pogut identificar.

Precisament per a esta identificació s'ha tingut en compte les referències literàries, concretament el testimoni de fra Joaquín Lorenzo Villanueva que en el seu Viage Literario a las iglesias de España (Madrid 1806, tom IV, p.22-23) anota: "En l'entrada del claustre, enfront de la cel·la prioral, hi ha un xicotet oratori amb un altar preciós per les seues pintures, que són de Joanes: el cos principal té pintat en el centre a Sant Sebastià assagetat; els col·laterals són Sant Vicent Ferrer i Sant Bru; en el pedestal està el nostre senyor Jesucrist difunt en els braços de sa Mare abans de ser sepultat: els col·laterals són Sant Roc i la Magdalena. Excedix a estes pintures –prosseguix el P. Villanueva- la del coronament de l'altar, composició digna de Rafael, en que Santa Anna i Maria Santíssima sostenint el Xiquet Jesús en braços, estan llegint les paraules que ell els assenyala amb el dit escrites en un llibre, i són estes: "quodcumque petieritis Patrem in nomine meo...".

El panell titular que representa Sant Sebastià (Museu de Belles Arts de València) va ser adquirit per l'Estat en 1994. El sant lligat a un arbre apareix amb les fletxes sobre el seu cos nu dirigint la seua mirada a un àngel que porta la corona i palma del martiri. La disposició de la figura d'esta pintura de Joanes s'inspira en el Sant Sebastià de Yáñez de la Almedina (Dallas, Meadows Museum). Convé subratllar en este Sant Sebastià de Joanes el paisatge, amb un tractament panoràmic al mode flamenc que va haver d'aprendre el pintor a partir de la presència a València d'obres flamenques, especialment les pertanyents a la col·lecció de Mencía de Mendoza.

Flanquejant a la taula titular en el cos principal del retaule s'oferixen les figures de cos sencer de Sant Bru i Sant Vicent Ferrer (Museu Nacional´d'Art de Catalunya, MNAC). Ambdós sants es retallen sobre un paisatge d'horitzó alt amb un cel cobert de núvols. Sant Bru, a l'esquerra i amb hàbit de cartoixà, sosté un crucifix i el llibre de la regla de l'orde; i als seus peus el bàcul i mitra que al·ludixen a la seua renúncia a la dignitat de bisbe. Sant Vicent, a la dreta, apareix amb el dit índex assenyalant al cel i amb el filacteri que sol acompanyar la seua imatge.

A l'àtic, per damunt de Sant Sebastià se presenta la taula de Santa Anna, la Mare de Déu i el Xiquet (Madrid, col·lecció particular), que respon puntualment a la descripció de Fra Lorenzo Villanueva. La posa i actitud concentrada de Santa Anna en esta pintura s'inspira en la Ana Selbdrit de Yáñez de la parròquia de Sant Nicolau de València.

Finalment, el banc o predel·la està compost per tres pintures: la Pietat (València, Museu de Belles Arts) en el centre, flanquejada -a esquerra- per la Magdalena penitent y -a dreta- per Sant Roc (Barcelona, col·lecció particular). Els dos sants porten una doble aurèola daurada sobre els seus caps iguals que succeïx amb les figures de Crist i la Mare de Déu en la Pietat. La Magdalena -a l'interior d'una cova- ora agenollada davant d'un altar i Sant Roc amb el gos que li portava aliment al bosc eleva la seua mirada davant de l'aparició de l'àngel amb un filacteri: "Pesta laborantes ad patrocinium rochi confugientes contagione illam truculentissima evasuros significo". Esta llegenda llatina respon a un fragment del Compendium Vitae Sancti Rochi publicat en 1493.

La Pietat presenta en primer terme el cos de Crist mort sostingut per la Mare de Déu i en l'interior del sepulcre rocós dos figures, probablement Sant Joan i Josep d'Arimatea. Al fons, es descriu sumàriament el Calvari amb les tres creus, els cossos dels dos lladres, soldats i una figuració de la ciutat murallada de Jerusalem. Per a la figura de Crist, Joanes com en altres casos en què representa la Pietat es va inspirar en la pintura del Plany davant del cos de Crist de Sebastiano del Piombo custodiada per la família Vich a València.

Esta mostra no haguera sigut possible sense la generositat dels prestataris particulars i del Museu Nacional´d'Art de Catalunya que han acceptat desprendre's temporalment de les seues obres per a complir l'objectiu de reunir este important conjunt de la cartoixa de Valldecrist per primera vegada després de la desamortització del segle XIX, quan es va produir la dispersió de les seues pintures. Agraïm des d'estes línies als propietaris de les obres, a la directora del MNAC, senyora Mª Teresa Ocaña i Gomà i a la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat que ha recolzat des del principi este projecte recuperant per al patrimoni valencià esta Pietat de Joan de Joanes.

Dates: 24 novembre 2009 - 23 maig 2010
Lloc: Sala 1 de la col·lecció permanent
Comissari: Fernando Benito Doménech (director del Museu de Belles Arts de València)
Produïda per: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana