El Museu de Belles Arts de València presenta amb esta exposició una important selecció dels fons que conserva de l'artista italià Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), procedents de la col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Nascut a Mogliano di Mestre, llavors pertanyent a la República de Venècia, el 4 d'octubre de 1720, Piranesi va iniciar la seua educació artística amb el seu tio matern, l'arquitecte Matteo Lucchesi, i amb el també arquitecte Giovanni Antonio Scalfarotto. Amb el gravador Carlo Zucchi va tindre l'oportunitat d'instruir-se en el coneixement de la perspectiva i de l'aiguafort, i al seu germà Angelo, monjo cartoixà, li deu els seus coneixements de llatí i de l'antiga Roma.

Des de molt jove va sentir el desig d'anar a Roma, ciutat on va acudir en 1740 com a integrant del seguici de Marco Foscarini, nou ambaixador venecià davant del papa Benet XIV, en qualitat de dibuixant. La vida i l'obra de Piranesi no sembla possible lluny de l'ambient romà. Allotjat al centre de la ciutat, l'artista tindrà l'oportunitat de conéixer la seua grandesa arquitectònica clàssica.

Prompte comença a sentir un gran interés pel gravat, que aprén al taller del sicilià Giuseppe Vasi, deixeble de Filippo Juvara, i amb el seu amic i paisà, el també gravador Felice Polanzani. Les seues primeres obres, unes xicotetes vistes de Roma, publicades en 1748 amb el títol Prima Parte di Architetture e Prospettive, constituïxen la iniciació de Piranesi en la tècnica de l'aiguafort, i en elles plasmarà ja els seus grandiosos somnis d'arquitecte, professió que a penes va arribar a exercir (només es va erigir un disseny seu, la reconstrucció i decoració de l'església de Santa Maria de l'Aventí, propietat de l'orde de Malta), si bé els seus estudis li van permetre dibuixar amb major facilitat.

La fama que Piranesi va adquirir a Roma es deu fonamentalment a les Vedute di Roma, col·lecció amb la qual el Papa obsequiava als estrangers que visitaven la ciutat.

En general els gravats de Piranesi, de gran format i ordenats en llibres, es van exportar ràpidament a Europa, a manera de souvenirs del Grand Tour, antecedent del modern turisme cultural. Eixes làmines influirien en l'arquitectura palatina, especialment en les cases campestres angleses.

Mort a Roma el 9 de novembre de 1778, Piranesi serà soterrat en l'església de Santa Maria de l'Aventí, la seua única intervenció com a arquitecte en la seua trajectòria artística.

El Museu de Belles Arts de València posseïx unes 680 làmines de Piranesi, quasi totes adquirides al mateix segle XVIII per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. L'última vegada que es van exhibir al públic a este mateix Museu (del 18 de maig al 23 d'octubre de 1994) es va mostrar una selecció de 41 gravats. En esta ocasió, la selecció s'ha ampliat a 55 gravats originals, tots ells de gran format, als quals s'ha afegit el retrat que del mateix Piranesi va realitzar el seu mestre Felice Polanzani, també pertanyent als fons del Museu.

Ordenada en cinc seccions, que prenen el nom de les seues sèries de gravats més importants (Carceri d'invenzione, Le antichità romane, Descrizione e disegno dell'emisario del Lago Albano, Antichità d'Albano e di Castelgandolfo, i Vedute di Roma), l'exposició permet conéixer de manera cronològica l'obra de Piranesi, un dels millors gravadors a l'aiguafort de la història.

D'estes sèries, el principal atractiu és, sens dubte, la sèrie Carceri d'invenzione, un conjunt de gravats en els que Piranesi crea uns inversemblants espais arquitectònics formats per escales, voltes i arcs que s'entrecreuen i s'eleven cap a l'infinit desafiant l'orde lògic i creant vertiginosos abismes infernals. Amb estes lúgubres escenografies carceràries, Piranesi desplega tota la seua imaginació com a arquitecte no realitzat i demostra estar més prop d'una sensibilitat romàntica que del Neoclassicisme en què es va formar. La primera edició de les Carceri, composta per 14 làmines, es va realitzar en 1745 i quinze anys més tard Piranesi va decidir realitzar una segona més completa i elaborada que és la que posseïx el Museu de Belles Arts de València.