Estes quatre teles companyes, que van ingressar al Museu amb la desamortització, procedixen del monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis, segons una anotació de l'inventari manuscrit del Museu de 1847, que s'hi referix a ells com "copias de Jordán". És probable que formaren part de la decoració d'una mateixa capella per les seues característiques i mesures.

La referència a estes obres com a còpies de Jordán ―feta pels acadèmics encarregats de redactar l'inventari de les obres desamortitzades― s'explica per la forta empremta que va deixar el pintor italià Lucca Giordano en el panorama pictòric espanyol del final del segle XVII i del principi del XVIII durant la seua prolongada estada en la cort madrilenya de Carles II, on va escometre múltiples encàrrecs.

Una vegada estudiades estes quatre teles, que compartixen un mateix estil clarament personalitzat i identificades amb els assentaments 72, 75, 76 i 78 de l'inventari del Museu de 1847, assenyalem ací que es tracten d'obres autògrafes d'Evarist Muñoz, ja que presenten les mateixes característiques cromàtiques i d'estil que la tela recentment restaurada de Sant Tomàs d'Aquino invitat a la taula de sant Lluís rei de França, firmada i datada per Muñoz en 1729. Esta pintura va formar parella amb una altra similar de l'Aparició de sant Tomàs d'Aquino i sant Agustí al beat Reginald d'Orleans, també conservada des de la desamortització al Museu de Belles Arts de València. Estes dos obres de gran format i inventiva van ser realitzades per Evarist Muñoz per a la decoració de la capella de Sant Tomàs d'Aquino del convent de Sant Doménec de València i són peces claus per a conéixer l'estil del pintor, juntament amb l'Aparició de sant Pere i sant Pau a sant Doménec de Guzmán (depositada pel Museu al convent de Sant Doménec de València) i dos pintures més de la capella de Sant Joan Nepomucé de l'antiga parròquia de Sant Andreu de València (Banquet de Wenceslau de Luxemburg i Martiri de sant Joan Nepomucé).

Orellana, en la semblança biogràfica que va dedicar a Evarist Muñoz, va assenyalar que fou deixeble de Joan Conchillos i que va tindre oberta una Acadèmia de Dibuix protegida per Luis Reggio y Branciforte, príncep de Campoflorido i capità general del Regne de València des de 1723.

La incorporació d'estes quatre teles del Museu de Belles Arts de València al corpus pictòric d'Evarist Muñoz amplia l'escàs nombre d'obres segures i identificades del pintor valencià, i permet valorar millor la seua aportació pictòrica ―efectista, carregada de teatralitat, jocs lumínics i de perspectiva― al barroc final a València, a poca distància dels aires renovadors de la pintura acadèmica de la segona mitat del segle XVIII.