El conjunt de pintures i gravats que componen l'exposició De l'Efímer reflectixen una mirada poc usual sobre el tema de les natures mortes centrada, més que en la bellesa de les flors o els fruits de la naturalesa, en la transitorietat, la fugacitat de la seua existència.

L'exposició s'articula entorn de quatre temes: "Natures mortes", "Vanitas", "Meditacions", i "Art funerari", on va creixent la càrrega de valor simbòlic de la brevetat de la vida.

Natures mortes que reflectixen, alhora que bellesa, destrucció. Pètals caiguts, cucs i ocells que foraden la fruita, bells animals morts.

Vanitas, bodegons que inclouen la presència de la caducitat dels béns terrenals, naturals o d'artifici, davant el pas inevitable de la mort, present per mitjà de símbols més o menys obvis: una calavera, un ciri apagat, un rellotge parat.

Meditacions, pintures on un sant o un eremita s'extasien al costat d'una calavera humana.

Art funerari, replega de les diverses manifestacions artístiques que celebren la mateixa mort; ocasos de personatges històrics o mítics, retrats o màscares mortuòries, exèquies o trasllats, monuments funeraris, la mort com l'últim acte vital, i els fastos fúnebres com a perpetuació del record.

El pas del temps, l'efímer, la mort o la fugacitat de la bellesa són tractats també en els textos literaris que acompanyen l'exposició. Cites de Goethe, Quevedo, Bécquer, Sor Juana Inés de la Cruz, Shakespeare o Ronsard ens fan reflexionar davant de pintures de Josep de Ribera, Arellano, Daniel Seghers o Josep Benlliure.