El Museu de Belles Arts de València acull una singular exposició dedicada a Clotilde García del Castillo (1865-1929), musa predilecta i esposa del pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923). Filla del prestigiós fotògraf Antonio García Peris, mecenes i protector de Sorolla, Clotilde va ser model constant en l'obra de l'artista, de les mans del qual van eixir incomptables retrats i dibuixos, dels quals s'exhibixen un gran nombre en esta exposició.

La història d'amor entre Clotilde i Joaquim Sorolla va començar en 1879, sent ambdós quasi xiquets, i es va mantindre al llarg de tota la vida i tota la trajectòria artística del pintor. Per això, Clotilde és una de les dones més retratades per Sorolla, i la seua vida pot reconstruir-se per mitjà de les pintures i dibuixos de què és protagonista.

La mostra que ara es presenta en el Museu de Belles Arts de València la conformen un total de 20 llenços, 10 notes de color, 24 dibuixos i 38 fotografies. Dels 20 llenços que s'exposen 18 són fons del Museu Sorolla de Madrid, un ha sigut cedit per a la mostra per una col·lecció particular i un ha sigut prestat pel Museu de Belles Arts de València.

Estructurada en quatre àmbits temàtics, i al mateix temps cronològics, l'exposició s'inicia amb el dedicat a la intimitat, i en ell es tracten els primers anys del matrimoni, el naixement dels seus fills, la vida familiar. En eixa època Sorolla encara no era un artista de fama internacional, i sa casa i la seua família eren els motius constants d'inspiració d'unes pintures en què Clotilde apareix llegint, dormint, en la platja, passejant o jugant amb els seus fills.

El segon apartat aprofundix en el paper de Clotilde com a musa i model predilecta de Sorolla en nombrosos retrats formals, en els que Clotilde va posar com ella mateixa, i en altres en què ho va fer com a model anònima, com en un nu femení que, segons els estudis, pertany a l'esposa del pintor.

Al llarg de la seua vida en comú, Clotilde va haver d'adaptar-se també a l'èxit aconseguit per Sorolla. Des de 1900 va haver d'assumir el paper d'esposa d'home famós i facilitar el seu treball. Com a dona d'un artista reconegut internacionalment, fa en eixa època una vida més social i acompanya el seu marit en viatges i estiuejos en llocs de moda. Nombroses fotos i un ampli epistolari entre ambdós il·lustren eixe apartat, "La dona de l'artista".

La mort de Sorolla en 1923 després d'una traumàtica agonia de què Clotilde mai es va reposar, ocupa l'últim espai de l'exposició, en el que es reflectix amb documents i retalls de premsa com ella va ser l'artífex del llegat a l'Estat de la casa i l'obra de Sorolla i de l'obertura de l'actual Museu Sorolla.