Format inicialment, per decisió paterna, en els estudis d'Arquitectura, que va abandonar pels de pintura, Antoni Muñoz Degraín (València, 1849 - Màlaga, 1924) va ser alumne de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des dels dotze anys, on va ser company de Francesc Domingo Marqués.

Assidu participant de les exposicions nacionals de Belles Arts des de 1862 fins a 1915, va ser guardonat en 1861 amb una menció d'honor, i una tercera medalla en 1864, així com segons premis en 1867 i 1871. En 1881 va obtindre la primera medalla amb l'obra Otelo i Desdémona, l'esbós de la qual es conserva en el Museu de Belles Arts de València. Este guardó li va permetre obtindre la pensió del Govern per a viatjar a Roma, ciutat en què va realitzar el seu gran quadre Los amantes de Teruel, obra enviada des de Roma amb la qual va obtindre la primera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1884.

Va ser titular de la càtedra de Pintura de l'Escola de Belles Arts de Màlaga, on va tindre com a alumne Picasso. En esta ciutat andalusa, a la qual havia acudit en 1870 cridat pel pintor Bernardo Ferrandis per a decorar el teatre Cervantes, es va establir i on es va casar. Més tard, va obtindre la càtedra de Paisatge de l'Acadèmia de San Fernando de Madrid i en va ser nomenat director en 1901. També va ser president del Círculo de Bellas Artes de Madrid.

Artista de fecunda producció va cultivar tots els gèneres de la pintura, com així ha volgut reflectir-se en esta mostra, encara que sempre se l'ha considerat un atrevit i personal paisatgista gràcies al seu innovador i peculiar ús del color. Viatger infatigable, se sent atret pels paisatges d'Orient Pròxim, on va viatjar en diferents ocasions.

La seua generositat ens ha permés comptar amb un important conjunt d'obres gràcies a la donació efectuada al Museu de Belles Arts de València.

En esta mostra s'exposen algunes de les obres més importants d'este destacat pintor valencià.