Visualització de contingut web

L'edifici

El Col·legi Seminari de Sant Pius V havia sigut fundat per l'arquebisbe de València fra Juan Tomás de Rocabertí (1627-1699), per a albergar els Clergues Regulars Menors, una orde creada pel papa Pius V per a instruir al clero secular en seminaris diocesans.

Les seues traces, de port barroc, seguint models preexistents a València, havien sigut encarregades a l'arquitecte valencià Juan Bautista Pérez Castiel, iniciant-se la seua construcció en 1683.

L'edifici està situat enfront del marge esquerre de l'antic llit del riu Túria, entre els ponts de la Trinitat i del Reial. La façana està alineada per finestrals en dos altures i torres de secció quadrada en els extrems amb dos altures més, coronant-se el conjunt amb cornisa de mènsules apariades i ampit de boles i pinacles. La seua planta quasi quadrada s'articula entorn d'un claustre de triple arcuació superposada, de cinc arcs per costat en cada planta. Originàriament, les galeries altes del claustre no tenien com ara els seus arcs cegats per envans amb un xicotet finestral en cada buit, però la falta d'espai va aconsellar esta solució per a aprofitar les galeries com a crugies tancades i il·luminades amb cinc balcons per panda.

En el costat oest de l'edifici es va alçar l'església del Col·legi entre 1728 i 1744, seguint pautes de José Mínguez i mossén Juan Pérez. Esta era de planta central en forma de xavo, amb anell de capelles, deambulatori alt amb tribunes i cúpula, que desgraciadament va amenaçar ruïna molt prompte. Per això, en 1925, el Ministeri de la Guerra va ordenar la seua demolició a pesar dels informes desestimatius de la Junta de Monuments i l'Acadèmia de Sant Carles, que sol·licitaven la seua restauració. En l'actualitat es troba reconstruïda recuperant el seu volum, encara que amb canvis substantius respecte al seu alçat.

El Museu de Belles Arts ha experimentat en els últims anys un impuls notable, fruit del conveni subscrit entre l'Estat i la Generalitat Valenciana el 24 de setembre de 1984. Les obres de reforma i ampliació de l'edifici de Sant Pius V es van iniciar en 1986 sobre el projecte inicial dels arquitectes Manuel Portaceli i Álvaro Gómez-Ferrer, després modificat i millorat, planificant-se en diverses fases.

La primera fase, conclosa en 1990, va permetre modernitzar les instal·lacions del costat est de l'edifici, situant en la planta baixa un saló d'actes. En una segona fase, entre 1992 i 1994, es va reconstruir l'antiga església huitavada amb la seua cúpula. La tercera fase va ser inaugurada al febrer de 1997, i comprén dos grans sales per a exposicions temporals, saló d'actes, magatzems i moll de càrrega, tot edificat de nova planta en el costat oest. També es va rehabilitar, en el mateix costat, un vell edifici dihuitesc que en l'actualitat allotja la zona administrativa, llibreria, botiga i cafeteria. La quarta fase, consistent en la construcció dels pavellons destinats a la col·lecció permanent, en l'ala nord, es va inaugurar el 9 de maig de 2003. Dins d'este espai, es va reconstruir el pati del palau Vich, futura entrada del Museu pels jardins del Reial. La pròxima actuació, que s'enquadra en una quinta fase, suposarà la rehabilitació de l'antic edifici del Col·legi Seminari de Sant Pius V, que ha albergat el Museu des de 1946.